El canvi climàtic ja és una realitat. Els agricultors i agricultores hem de buscar la manera de fer-hi front i adaptar-nos els nous canvis, com són els períodes llargs de sequera, pluges abundants en poc temps, augment de la temperatura, etc.
El sòl agrícola és qui més en pateix les conseqüències, la desertificació avança i l’abús d’agrotòxics a la terra no s’atura mentre no canviï el sistema radicalment. Pero és en la terra on hi ha una part de la solució. Aquesta passa per desenvolupar un sòl fèrtil i biològicament actiu, capaç de retenir l’aigua de pluja i captar enormes quantitats de CO₂ atmosfèrics.
L’objectiu de les corbes de nivell és dissenyar i gestionar intel·ligentment el sòl agrícola, per tal d’aprofitar el màxim els recursos hídrics i torna a la terra la seva fertilitat. Aquest sistema ja era uitilitzat per les antigues civilitzacions Inques el Perú, com també en camps d’arròs a Xina. L’any 1950 un miner Australià, Percival Alfred Yeomans (1905 – novembre de 1984) va desenvolupar el sistema anomenat Key Line (línia clau).
A la zona de la Vallalta (serra de Marina), on està ubicada la nostra finca, la major part dels terrenys dedicats a l’agricultura tenen forts pendents que en dificulten la mecanització. Les zones més planeres ja van ser expropiades degut a la pressió urbanística, del turisme, la indústria i el pas de l’autopista C-32.
Un mal assessorament per part d’Organismes i Tècnics han accelerat la degradació del sòl, portant els agricultors a situacions límit. La solució donada és abandonar el cultiu a terra i substituir-lo per sacs de cultiu. Una solució del tot errònia que ja explicarem més endavant, ja que mereix un article sencer.
La nostra solució demana realitzar corbes de nivell, introducció de nou de matèria orgànica (Humus, compost, etc.) que per culpa de la pressió del lobby químic es va abandonar per utilitzar els seus fertilitzants que acaben per salinitzar el sòl.
Actualment la tecnologia ens ofereix nombrosos aparells d’anivellament i mesura.
Nosaltres us mostrem una manera senzilla i econòmica per treure les corbes de nivell.
Que necessitem
- Dues canyes gruixudes de 2 m
- Una Mànega transparent, tipus nivell obra
- Trossos de canya o Bastons per marcar els punts.
- Cinta metrica
- Motocultor+arada
Primer haurem marcat les dues canyes de 2 m amb retolador cada 5 cm. Omplirem la mànega anivelladora amb aigua.
S’ha de ser dues persones, cadascú agafarà una canya subjectant la mànega a la part de dalt, allà on vulguem fer la rassa ens col·locarem a una distància d‘ 1,5 m l’un de l’altre, com més curta sigui aquesta distància més precisa serà la corba de nivell. Mentre un es queda amb la canya i la mànega fixat en el punt on volem fer la rassa l’altre buscarà el nivell fent que la mesura de l’aigua coincideixi amb la del company.
Llavors ja podrem col·locar una fita a terra, que serà el nou punt de partida i repetirem l’operació fins a acabar marcant tota la línia.
Per evitar que ens trenqui l’aigua de pluja en forts aiguats, nosaltres li donem una inclinació d’un 1%. Per donar un 1% , agafarem una cinta metrica (50m) i l’estendrem per la corba de nivell, moven la fita els cm corresponents. En el punt de 50m seran 50 cm per la part de baix de fita, els 35m-35cm etc.
I ja podrem fer les rasses(corbes), en aquest cas amb motocultor+arada.
