Agricultura orgànicaCultius

Planter propi-Independència Pagesa

En aquest article intentarem explicar la importància de l’abastiment per part dels pagesos de les seves pròpies llavors i planter. El fet que fa més de 30 anys que ens dediquem el cultiu de la maduixa i més de 100 anys a la família dedicats a l’agricultura ens dóna una perspectiva i anàlisi dels fets molt acurats. El sistema agrícola actual i les seves poderoses empreses han aconseguit el control de les llavors obtenint escandalosos beneficis amb les seves patents, fent que la producció no esdevingui saludable, empobrint la biodiversitat i els agricultors que la posseïen. Ens han fet esclaus del seu sistema i així controlar tot el sistema alimentari.

Henry Kissinger i Donald Trump Octubre 2017

Controla els aliments i controlaràs a la gent; controla el petroli i controlaràs nacions; controla els diners i controlaràs el món.

Henry Kissinger, 1973.

Condemnar el sistema i desobeir-lo col·loca a l’agricultor i activistes en una situació de risc, pressions,sancions, aïllament… Però és l’hora de fer un pas endavant!! La salut dels agricultors, consumidors i del planeta no admet més demores.

Durant milers d’anys els agricultors s’han abastit amb les seves pròpies llavors, és des de fa relativament poc que això ha canviat.
Situem-nos a finals dels 80 a l’Alt Maresme quan comença “la Bombolla de la maduixa”. Gràcies el passat colonial dels indians Maresmencs hi ha una forta relació amb Califòrnia (més que per clima com afirmen alguns) això fa que prosperi ràpidament aquest cultiu importat d’allí.
El principi importan plantes mare, d’aquí els agricultors se’n feien el seu propi planter a les zones fredes properes com Sant Hilari i Arbúcies. Després se’n feien manats el Sindicat Agrícola de Sant Pol de Mar donant feina a gent aturada durant el temps que duraven aquestes tasques, i tot seguit es plantaven a terra on encara es podien multiplicar.

Tot i que ja es compraven les plantes d’importació (tant sols plantes mare), aquest sistema afavoria la qualitat i quantitat  de la producció així com el preu del maduixer fent-nos competitius. A mesura que van anar passant els anys i amb la pressió dels comercials i enginyers agrònoms aquest sistema es va canviar per l’actual que consisteix a adquirir tota la planta els viveristes Californians amb distribuïdors Valencians. Les plantes protegides per patents ja no es poden multiplicar sota el perill de sancions. Això ha elevat enormement els costos de la planta en detriment de l’agricultor i afavorint els distribuïdors de planter.
Cal afegir els costos medi ambientals que suposa el transport frigorífic i marítim de Califòrnia al Port de Valencià, per després portar-lo a Mercabarna i d’allí el Maresme.
Per si no n’hi hagués prou el fet que sigui congelada i aclimatada a Califòrnia fa que la producció sigui menor i els primers fruits defectuosos. Un desastre!

Però ja hem dit prou! Després de dècades de pagar patents repetidament per la mateixa varietat hem triat maduixeres amb la patent alliberada pel transcurs del temps i són aquestes les que reproduïm. La manera de fer-ho és mitjançant els estolons plantats en alvèols.

A mesura que anem deixant enrere el monocultiu de la maduixa afegim els cultius que havien fet els nostres avantpassats i així tornar la biodiversitat el camp.
De mica en mica va creixent el nostre propi graner de llavors recuperades com és el cas de tomàquets on ja comptem amb més d’una desena de varietats.

No hi ha res més satisfactori que recollir els fruits de les teves propies llavors.

Totes les llavors del món estan controlades per quatre mans, després d’anys de fusions el monopoli ha quedat reduit a quatre grans multinacionals després de les respectives fusions.

Totes les llavors del món estan controlades per quatre mans, després d’anys de fusions el monopoli ha quedat reduït a quatre grans multinacionals després de les respectives fusions.

Lidera el grup BayerMontsanto amb una xifra de negoci de 23.100 milions d’euros, després vindria ChemChinaSyngenta amb 14.800 milions.
En tercera posició trobem DuPontDow Chemical després de la seva fusió amb 14.600 milions.
En quart lloc l’alamana Basf a molta diferència amb una facturació de 5.800 milions.
Amb aquestes xifres el 85% del negoci de les llavors recau en aquests quatre gegants.
Això són xifres del 2016 extretes de l’article del País del mateix any.

Els petits agricultors orgànics i activistes mediambientals advertim que aquestes empreses podran, amb la seva posició dominant, decidir virtualment que es cultivarà i els químics que s’utilitzaran en els productes que entrin a la cadena alimentaria amb els riscos que comporten per la salut.

 

Exigim l’atenció dels reguladors, així com de la UE i els seus respectius estats perque  vetllin per la salut dels seus conciutadans, no cedint a les pressions dels lobbies de l’agroindústria.
Ens calen formacions polítiques valentes que es prenguin aquest tema com a prioritari i ofereixin alternatives aquest sistema, amb ajudes reals i directes a les petites i mitjanes explotacions ecològiques i no cap a les grans corporacions. Alhora sancionar econòmicament les negligències i males pràctiques d’aquests grans grups que puguin cometre.

Una part molt important de l’escalfament global prové de les transnacionals abans esmentades, però no tan sols ocasionen gasos d’efecte hivernacle; sinó que també estan privatitzant boscos, aigua… Les transnacionals han fet mans i mànigues per assegurar-se que aquests temes no es toquin a les cimeres climàtiques.
Nosaltres modestament des de la nostra petita explotació hem canviat de sistema per tal de ser autosuficients en llavors, planter, adobs, etc.
Anirem explicant els avantatges que comporta per les agricultores i agricultors fer un pas endavant en l’agricultura orgànica i autosuficient.

Canviem el sistema, no el clima!

Tags
Show More

Related Articles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button
Close